Contacta

Mallorca Music Magazine te acerca toda la actualidad musical balear con especial atención a la escena local.

DATOS DE CONTACTO

Tarifas agenda y banners

Publicado el 10 julio, 2024

Nil Moliner a Porreres (Kaisfest)

Fotografies de Carlos Fernández
Vídeo de Xavi Vidal
Crònica de Patricia Gelabert
Nil Moliner en Porreres (Kaisfest) - Mallorca Music Magazine

Porreres, divendres 5 de juliol de 2024

Nil Moliner omple de festa el Kaisfest

 Per Patricia Gelabert
 Xavi Vidal
 Carlos Fernández (veure galeria)

El passat 5 de juliol teníem una nova edició del Kaisfest, amb Nil Moliner com artista principal del cartell. Un bon replec de músics, una batucada, tatuadors i foodtrucks es juntaven al Parc de n’Hereveta des de ben prest per fer-mos disfrutar a les totes. Així, començava l’horabaixa amb el nostre company Víctor Conejo, aka Conejomanso, punxant grans èxits i molt de rock’n’roll.

Començava a entrar la gent, sobretot grups de famílies amb els més petits desitjant veure als locals Xanguito i al català Nil Moliner.

La Batucada Espiatocats va fer la seva aparició just davall l’escenari, animant als assistents, i donant pas als mallorquins Xanguito i la seva xaranga tan reconeguda a la illa. Cançons com «Sempre t’estim», «VIP de sargantanes», «Eufòria», «Te vendré a cercar» o la popular «Milions d’estrelles», foren part del repertori, i el show ja deixava clar que la nit seria una gran festa on cantar i ballar tots junts.

A destacar el moment en el que el grup va baixar de l’escenari a cantar juntament amb el públic, amb la guitarra acústica, i van crear un moment molt especial, on els assistents van cantar «Te vendré a cercar» de principi a fi.

Tornava pujar a l’escenari Conejomanso a fer el seu segon espectacle als plats, ara si, decidit a punxar música més relacionada amb la nit i el públic assistent, donant pas a algunes peticions que venien des de baix de l’escenari.

Donava pas de nou a la Batucada, que feu un darrer espectacle per animar més si se podia l’ambient, i s’encenien les llums de l’escenari per donar la benvinguda, ja tocades les 22:30 h, al de San Feliu de Llobregat: Nil Moliner.

En el món també queda gent bonica i aquí es pot veure que quedem un grapat de gent bona. Moltes gràcies per haver escollit el vostre «Lugar Paraíso».

Boys become sweet

Amb un estilisme que pareixia tret de l’obra de teatre La Llamada, dels reconeguts Los Javis, Nil Moliner va sortir a l’escenari a presentar el seu darrer disc Lugar Paraíso (Warner Music Spain, 2023) i demostrar per què és un dels artistes més estimats a nivell nacional en l’actualitat: cançons amb melodies molt fresques i de caire festiu, lletres que t’atrapen, i una personalitat i energia sobre l’escenari que s’acaben contagiant.

L’espectacle va ser molt interactiu: demanava al públic que cantés les seves cançons i, al moment de cantar «Me quedo» va assenyalar a algunes persones perquè ballassin la cançó des de dalt de l’escenari. Tot això una cançó després d’haver encès unes flamarades de foc per acabar la cançó «Idiotas».

Venien després cançons com «Good day», «Luces de ciudad», on el públic va encendre les llanternes dels seus mòbils i es va crear un moment molt íntim, i la única cançó en català de tot el repertori: «Ara», una oda a l’amor propi, a fer les coses bé per un mateix i ‘parar de fer l’idiota’.

Les cançons viatgen a l’infinit i formen part de les vostres bandes sonores. Això és el que fa possible que les cançons siguin eternes. Gràcies per fer-les eternes.

I, sense dubte, el concert que va donar formarà part, no sé si de la banda sonora, però si del record de molts dels assistents al recinte porrerenc. Va acabar amb «Soldadito de hierro» i una remescla de «Libertad», i després de demanar al públic que baixés fins el terra, el millor moment de la cançó va venir quan els assistents van aixecar-se ballant i saltant, i van descarregar uns canons de confeti que fan fer del moment un record inoblidable i van coronar el festival.

Després del concert del Nil Moliner, la festa seguia amb el dj Meneo i la seva música folklòrica, d’arrel i flamenca.

La cura i l’esment amb que estava fet el festival, on no es van formar cues a les barres, hi havia espai suficient per a tothom i, sobretot, l’alegria que desprenia tothom: tant artistes com el públic. Tot això sumat a que, ara que estem en temps d’Eurocopa, hi havia una pantalla gegant a l’escenari el moment del partit, per qui no s’ho volgués perdre.
Si he de considerar alguna cosa negativa, i no ho és del tot en aquest cas, seria que el fi de festa amb Meneo no tenia molt a veure amb la música que havia sonat durant tota la diada.

Enrédate en nuestras redes:

Publicado por:

Cinéfilo que ha descubierto otro placer en la música en directo. Amante de la fotografía, de las primeras filas y de gritar las canciones hasta quedar afónico.

Con más pasiones que horas disponibles. Como músico frustrado, encontré un nuevo vínculo con la música en el mundo audiovisual. Más de vídeo que de foto, más de fosos que de público.

Escritora y soñadora a tiempo completo. Fiel al cuero y las tachuelas, a los labios rojos y a las primeras filas de los conciertos.

No hay comentarios

Deja un comentario

Con la colaboración de: